Mitges

mitges

En general, es refereix a les mitges que es porten amb la faldilla. Tot i que les dones de tot el segle han cridat consignes com ara "tornar a la natura" fins a les galtes adolorides, mai han oblidat el seu amor per les mitges menys "naturals".

Es diu que les mitges de seda van ser creades per primera vegada pels espanyols i van dominar durant molt de temps. Al segle XVI, les dames de la cort francesa i de la classe alta tenien ganes d'importar d'Espanya les mitges llargues de tub, amb el vermell, el taronja i el morat de moda. Segons els registres, la primera màquina de teixir mitges de seda va ser inventada l'any 1589 per l'anglès William Lee. Sens dubte, les mitjanes són un escenari exclusivament per a dones, però al començament de la seva invenció i durant molt de temps després, els seus principals objectius de servei eren els homes. Els homes dels segles XVI i XVII amb pantalons curts inflats, mitges (de vegades amb tancaments de llaç) i talons alts estaven més adornats i en pols que les noies modernes amb minifaldilles. Al segle XV, les mitges variades també eren populars. Les cames eren de diferents colors i eren acolorides i interessants. Els homes xinesos no han provat el gust de les mitges. Les mitges van ser introduïdes per dones a principis del segle XX. El problema més gran que comporta és que és fàcil d'enganxar i soltar. Les mitges són bàsicament teixits de punt, entrellaçats, sempre que una part del bucle estigui apagada, fluirà recte i sense control. Tant si es tracta de les imprevisibles mitges "anti-ganxo de cercle estrany" del mercat normal com dels "mitjons de cristall" que afegeixen confiança al nom, aquesta vergonya no es pot canviar gaire.